Sefarad és el nom hebreu d’Espanya i de la diàspora jueva originada arran del decret d’expulsió signat el març del 1492 per Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. La major part dels cent mil jueus sefardites exiliats llavors es van endur les claus de les seves cases, i durant generacions les han conservat com un símbol de l’esperança d’un retorn ja impossible. Manuel Moreno va partir d’aquest símbol per encetar un ambiciós projecte basat en “la poètica de l’exili sefardita”. Enmig, com un “parèntesi”, ha elaborat la col·lecció que exposa a Art Centre fins a l’agost. |
Camí Babel, l’exposició que Manuel Moreno va inaugurar ahir al vespre a Art Centre, no és ben bé una mostra reduïda del projecte que presentarà l’any vinent a La Cartuja, a Sevilla, però sí que en comparteix alguns trets comuns, sobretot en l’origen i en la necessitat de traduir al llenguatge pictòric un conjunt d’idees i emocions que el pintor malagueny ha trobat estudiant la història dels jueus sefardites, llegint la seva poesia i escoltant la seva música, i que considera similars al que ha copsat en algunes cròniques d’episodis molt més recents, com ara la guerra als Balcans.
Moreno diu que en la seva pintura tradueix allò que li “arriba”. Un llibre, una cançó, poden ser un motiu d’inspiració prou fort per per donar origen a un quadre o, com en el cas de l’exili sefardita, un projecte de grans dimensions pensat expressament per a les sales de La Cartuja, a Sevilla. En aquesta idea treballa des de fa un any i mig, temps en el qual ha concebut una sèrie d’obres que aniran encaixades a la paret, sense cap mena de marc, i amb una il·luminació interior que dibuixarà damunt la tela figures de constel·lacions o el perfil nocturn d’una ciutat, segons explica.
D’aquest projecte ha pres per a Camí Babel l’estètica càlida de les pintures que formen la col·lecció, amb la qual, més que transmetre una idea, vol recrear a la sala una atmosfera que convidi l’espectador a dialogar amb les pintures i a seguir un camí invers, de convergència de llenguatges, al que suggereix la llegenda bíblica de la torre que havia de fregar les portes del cel.
Moreno també ha traslladat a les pintures que exposa a Art Centre una composició elaborada a partir d’una tècnica mixta, amb superposició de fragments de teles esquinçades, rebregades i recomposades (els quals es poden interpretar com un símbol de la ràbia per l’exili forçat i alhora l’esperança de tornar algun dia al país dels avantpassats), i amb incisions damunt la superfície del quadre, com si fossin les empremtes de la gent que va haver de marxar i que el temps no ha aconseguit, ni aconseguirà mai, esborrar. |
